Aquest estiu, a finals d’agost, vam decidir agafar la bicicleta i fer una ruta cicloturista pel Sud de França. Es tractava de conèixer el Canal de Miègjorn (en occità) o Canal du Midi (en francès).
La història de la construcció del Canal és prou curiosa. Pierre- Paul Riquet, un baró i enginyer del segle XVII, va ser l’artífex principal d’aquesta obra. Era tan gran el seu interès per portar-la a terme, que es va endeutar fins dalt de tot; els seus descendents van tardar uns 40 anys a poder pagar tots els deutes generats pel seu intrèpid i tossut avantpassat. L’objectiu principal era crear un Canal que unís l’oceà Atlàntic amb el Mediterrani.
Nosaltres vam fer el que es coneix com a Canal de Miègjorn: el que va de Tolosa (Toulouse) a Agde. Tot i que en realitat acaba a Marseillan, aquest darrer tram és bastant impracticable. L’altre vessant, de l’Atlàntic a Tolosa es coneix com a Canal Lateral de la Garone i els dos junts, com a Canal dels dos Mars.
L’atractiu principal d’aquest entorn és que permet descobrir-lo de maneres diferents (a peu, en vaixell o en bicicleta) i que pots organitzar les etapes del viatge amb la durada que més et convingui. Nosaltres la vam fer en quatre etapes: Tolosa, Castelnòu d’Arri, Treva, Capestanh i Agde. Això va suposar fer uns 60/70 quilòmetres diaris, tenint en compte que no només fèiem la ruta pel Canal sinó que també ens desplaçàvem per visitar indrets i pobles del voltant.
Què és el que fa que sigui un trajecte molt agradable i interessant?
*El fet que gairebé durant tot l’itinerari puguis pedalar al costat d’aigua per una banda i amb els plataners com a sostre per l’altra. En dies de molta calor, com ens va passar a nosaltres, aquests arbres són uns molt bons aliats…
*La tranquil·litat que s’hi respira. Va ser una bona idea fer-lo a finals d’agost, però, amb els colors tardorencs, deu ser encara més bonic i menys transitat.
*Les poques dificultats tècniques del trajecte; hi ha poc desnivell i per tant és a l’abast de tothom. El poden fer famílies amb nens, colles de jovent, gent gran…
* El poder trobar-te amb les encluses cada cert nombre de quilòmetres . Com ja deveu saber les encluses són llocs on els vaixells, per salvar el desnivell del terreny, han de fer tota una sèrie de maniobres per tal que puguin continuar la ruta. En algunes, a més, hi ha paradetes amb begudes, fruita de la zona, crepes… Per mi les encluses eren com un respir en el camí, com quan llegeixes un llibre i vas passant de capítol a capítol. Es feia molt entretingut.
*El tenir la possibilitat de conèixer la història, les tradicions, la gastronomia local, i les dificultats que es van trobar al segle XVII per a la construcció del canal. Ens va ser de gran utilitat la Guia de Montserrat Rius “Canal del Midi, en barco, en bicicleta y a pie” Laertes Ed. És una guia molt exhaustiva.
*El visitar en bici, pobles petits (Castelnòu d’Arri o Lo Somalh ), grans ciutats (Tolosa o Besièrs) , indrets com l’Oppidium d’Ensérune, ciutat pre-romana, o Carcasona.
Però… un únic inconvenient: no et pots banyar!! Sap greu fer tota la ruta gaudint de l’aigua al teu costat i no poder-t’hi capbussar! Són aigües estancades i es veu que un bacteri n’és el culpable.
Doncs res més, dir-vos que per tot això i molt més us animem a descobrir aquest indret. El tenim molt a prop i pot aportar-vos unes vacances en bicicleta molt entranyables i interessants.
MERCÈ ESPUNYA I MASÓ (Professora del centre)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada